Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/132

112

Curial y Guelfa.

temps ha. Dix la Guelfa:—Digats, son bons cauallers aquells cathalans qui son en sa companyia? Respos Melchior:—Hoch, los millors que yo hanch vees e sens falla ells ho mostraran dema, Deu volent.—Axi placia Deu que sia, dix la Guelfa, que quantres yo gran pahor he.—Tota quanta pahor hauets, dix Melchior, poriets donar per un diner, car yous promet en ma fe que no hauets raho de hauer pahor; e axi clam vos merce quens lexets anar que ia es vespre e los cauallers seran al monastir duy mes. E la senyora Abadessa bey staria daci auant, perque al pendre del comiat, la Guelfa dix:—Mare mia consolats lo de ma part, e si es fello digatsli quem vulla perdonar. Melchior e Labadessa sen van al monastir e los cauallers encara no eren venguts. Melchior feu gran aparell de confits de çucre e de preciosos vins pera la collacio, e ab tant los cauallers foren venguts e totes les monges los reeberen ab processio e anaren ab ells a la Esgleya cantant ymnes deuots, e apres anaren sen a la cambra on la Guelfa solia estar. Curial qui viu laltar de mossenyor Sant March, on la Guelfa sagenollaua per dir oracio, agenollas tantost e feta oracio sen vench al llit de la Guelfa, e mirant lo sospira. Dix Melchior:—Curial, no sospirar, car per ma fe non hauets raho; car yo no crech sia caualler en lo mon mills amat de una senyora que vos sots de la Guelfa. Respos Curial:—E qui deu sospirar sino lo ben amat? Ab tant Labadessa li comta totes les lamentacions dela Guelfa, mas com Curial les oys estech com a mut e noy respos.