Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/131

111

Llibre primer.

molt son majors aquests que yo matexa me procurats? ¡Ay mare mia e com yo veure les spases sobre lo cap de Curial, les quals si yo hagues haut millor consell noy vengueren ¿que sera de mi? E metes me yo dins lo camp, e esperas les en lo meu pits nuu, e Curial ne fos preseruat! E que daciauant yo sia amada per Curial, posat que ell sie vencedor, certes non crech ni la raho, car dona que cerca desfauor e mort en aquell qui la ama, no vol esser amada longament, car çucre tots dies amarga. Mas perdonas me Curial aquesta e si nulls temps pus hi torn, faça ço que li sera plasent. Deya aquestes paraules tots temps la Guelfa plorant molt congoxosament, e dix mes:—¡O Melchior, e tu qui per mi las tantes voltes repres e castigat, afalagal una sola vegada e nol perda, podent lom tu conseruar. Melchior e Labadessa la confortauen tant com podien, e Melchior dix:—Senyora, confortats vos, car Curial ab la vostra alcandora ha oblidats tots los enuigs que ha sostenguts fins aci e ell es vostre, mas clam vos merce que com entrara en la lliça e sera deuant vos lo vullats senyar, e almenys obrint un poch la boca li digats que Deus li vulla aiudar, per ço que ell entena que encara li volets be e fets tant com esser pusca que ell vos veia tota ora. La Guelfa, plorant, respos que li playa mirarlo e mostrarse a ell e pregar Deus que li aiudas, mas com seria segura de viure tant com la batalla duraria. Senyora, torna Melchior, confortats vos be que dema Curial haura mes honor que no hach caualler gran