Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/125

105

Llibre primer.

chior respos:—Curial, si la Guelfa nous amas, ella maguera manat que nous donas de ço del seu, ans ma manat que araus de ço que vullats molt pus copiosament que james, e axi haiats bon cor que la Guelfa vostra es en tot cas, mas yo conech que volent vos prouar vos fa dels despits que vos li hauets fets, e no men marauell car be loy hauets merescut; e axi Curial prech vos queus vullats confermar ab lo temps, car no sabria hom que es be sino se mesclauen alguns enuigs, empero pensats que no podets hauer pijor temps del que huy hauets, e nos pot fer que nos mude e per ventura en millor, e tals canten que ploraran en breu que axi van los fets del mon. Calla Curial e no respos, e trames per los seus cathalans, e poetant ab lo gest, mostra alegria finguint, si be sen hauia poca. Los quals venguts Curial los conuida, els feu gran festa e pres una arpa e sona marauellosament axi com aquell quin ere gran maestre, e canta tant dolçament que no semblaua sino veu angelical e dolçor de parays. Los cathalans hagueren plaer com lo veren alegrar e fonch los dit ques metessen a la taula car lo dinar era prest, e menjaren, e Curial menja millor que no hauia fet en los dies passats e apres que foren dinats, estat un poch e feta collacio sen anaren reposar. Mas apres que hagueren un poch reposat, Curial feu desplegar son arnes e armas; e com los cathalans lo veren armat sin hagueren molt gran plaer e feren venir atressi lurs arnesos e armant se feren moltes proues, e jatsia ells forts e