Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/122

102

Curial y Guelfa.

Marques lo tenia en mes stima que a ell, e li feya major festa. E semblantment per que ell no podia parlar ab la Guelfa, de que tot en tot dins si mateix se consumaua. La Guelfa, que no hauia menys enveia a Laquesis, trames a dir a Curial que li donas lo lit e los paraments de Laquesis, axi com los li hauia donats, car ellals volia pera si, e semblantment li trametes les robes e altres joyells que donats li hauien en Alemanya, los quals eren molts, ultra los nomenats; perque Curial ho feu, e per Melchior de Pando loy trames tot. E tantost que ho hach vist retengue totes les coses; empero volgue prouar Curial, e ferli un enuig axi gran e pijor que Curial no li hauia fet a ella sobre lo fet de Laquesis. Perque tantost, secretament, mes mans a fer una tenda daquells paraments de cortines, e trames la a Boca de Far, pregant lo que aço tengues secret fins al jorn dela batalla, que la metes dins la liça on ell stigues. Curial moria perque no podia parlar ab la Guelfa, la qual jatsia fos molt guardada, encara hi podia donar loch sis volgues. E com viu que parlar no li podia, trametia letres per Melchior, mas ella nulls temps dauant Melchior les volia legir ney feya cara alguna, de que Melchior cregue certament lo fet de Curial esser tot barreiat. Mas tantost que Melchior hich ere partit, la Guelfa legia les letres una e moltes vegades, e les besaua e les festeiaua tant, que mes no podia, e ab Labadessa, que en companyia tenia, passaua temps parlant totauia de Curial, car altre be ne altre repos