Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/121

Aquesta pàgina ha estat revisada.
101
Llibre primer.

los dos ancians se meteren a tractar matrimoni de la Guelfa ab Boca de Far, de que lo Marques hach molt gran plaer, en parla ab ella, mes la Guelfa axi com aquella qui era molt sauia senyora e amaua Curial sens tota mesura, no obstant que hauia plaer de veure Boca de Far, qui era molt bell e bon caualler de molt gran linatge e marauellosament heretat e tan ben parlant que no hauia esmena, axi que tot hom hauia plaer de estar li de prop, respos a son germa:—Senyor, ver es que yo apresent no he desig de marit, ne he deliberat pendre aqueix ne altre, e com ho hagues a cor, pensar deuets que yom guardaria be de pendre per marit hom qui estiga en perill de batalla mortal, axi com Boca de Far es, car nom se quina fi haura la batalla, nim vull veure altra vegada en la dolor quem so vista de pendre marit, e yol me veia matar dauant sens que no li pusca socorrer. No sino que son purgues e restaurants aquells que ab lances e ab spases se donen. Clam vos merce queus en vullats callar car si tot es bon caualler Boca de Far, massa ha a fer al present. Loa lo Marques aquesta resposta e dix als ancians ço que la Guelfa li hauia respost, que lexas passar la batalla e apres ne parlarien. Tornaren los ancians aquesta resposta a Boca de Far de que ell fonch molt content e sis mes en gran punt per venir a la batalla.

36.

D

ALTRE part Curial qui totes les coses sentia, moria de gelosia e denueia, una per ques tenia per dit que la Guelfa amas Boca de Far, altra perque lo