E apres al seu palau sen ana, e la Guelfa sen torna al monastir, cuydant hauer millor auinentesa de parlar ab Curial; perque tot hom sen ana a reposar. Lo Marques aquella nit feu metre guardes al monastir, per veure Curial si iria parlar ab la Guelfa, pero aquella nit Curial nos mogue de la sua posada, ans estech segur e com vench per lo mati, leuant se, ana al Marques, e ensems anaren a missa al dit monastir, on trobaren ja Boca de Far qui hauia oyda missa e bascaua per veure la Guelfa. La qual com sabes que lo Marques hi era e fos per ell demanada, nulls temps volgue exir de la cambra, per ço que Boca de Far no hagues plaer de veurela.
35.
URIAL, sabent Boca de Far esser amoros de la Guelfa deuench molt gelos, e ences de rabiosa ira laguera mort en qualseuol partit, sino pensant que dins breus dies la batalla se deuia fer e aquella toldria la questio car lo un dells hi morria, e daqui auant la Guelfa romandria pera laltre si ella ho volgues. Venint la ora del dinar, lo Marques conuida Curial el sen mena al seu palau e li feu assats honor, no empero tanta com lin feyen los Duchs e Lemperador. Daqui auant ordona que un jorn vengues al seu palau Boca de Far, altre Curial, e axi partiren lo temps. Lo Marques, demanant ho Boca de Far, sen ana al monastir e mig forçada sen mena la Guelfa al seu palau dient que mentre aquells strangers hi eren, ell volia que alli stigues per festeiar los. Mentre tant
