Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/114

94

Curial y Guelfa.

donchs lo Marques ris e abraçal e festeial molt. Ab tant lo gran sopar fonch aparellat e tot hom vench a seure. Mas Curial sobrat de ira miraua enuers totes parts, e demana per un caualler qui hauia aportat en lo torneig un escut vert ab una barra dor quil trauessaua; e fonch li mostrat. E tantost el los acosta, eli demana son nom e de quina terra era. E ell respos hauer nom Dalmau Doluge e esser de Cathalunya. Curial li feu molt gran festa, axi com aquell qui hauia vistes moltes belles coses per ell fetes en lo torneig, e senyaladament lajust que hauia fet a Boca de Far, e com mogut de gran cortesia lo aiuda alleuar, e puys lo combate molt valerosament; e dins son cor se tengue per dit, aquest esser lo millor e pus valent caualler que en lo torneig fos estat. Perque apartat lo Marques a una part, lo prega que li fes gran festa, car be si merexia, e per temps li porie profitar. Lo Marques ho feu axi, perque acostantse lo caualler catala, lo festeia molt. Ab tant segueren a sopar; e ordonant lo Marques segue Curial en mig dela Guelfa e de Landrea, e prop Landrea, lo cathala, e Boca de Far prop la Guelfa, e lo Marques dauant en una cadira; tots los altres segueren ordonadament. E seruia de mestre dostal una noble donzella apellada Arta, la bellesa en aquell temps dela qual ere tenguda en gran stima, e acompanyada de molts cauallers e gentils dones se feya conexer en la sala. Empero lo seruir que ella feya ere maiorment mirar Curial, la bellesa del qual resplan-