Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/108

88

Curial y Guelfa.

pero totauia speraua veurel si cas era que vengues, e donarli entendre ques curaua fort poch dell. E mentre aquestes coses axi traspassauen, Melchior de Pando qui hauia lexat Curial en lo cami, atengue. La qual apres que hach feta reuerencia al Marques, ana ala Guelfa, la qual li feu molt gran festa, e sil interroga de moltes coses, ales quals Melchior respos. Mas certes no li romas per oblit que no li demanas de Laquesis, e Melchior dix com era una donzella molt bella e graciosa molt. E la Guelfa replica:—Sposada es ab Curial? Melchior respos que no, empero que be era veritat que son pare lay hauia proferta, mas Curial nulls temps hauia deliberat aceptarla, ne hom del mon se tenia per dit que lay donassen, car molts grans senyors se treballauen en discordar aquest fet, ne despuys nulls temps sen hauia parlat. Aço que deya deles festes que li feyan respos que era veritat, e que hom del mon qui vist no ho hagues no ho poria creure, e aquell qui ho hauia vist tampoch ho poria bonament explicar, e en aço ells hauien usat discretament atesa la honor quels hauia feta, e si axi no ho haguessen fet hagueren molt errat e certes nol podien tant festeiar com ell los hauia merescut. E digau, senyora, e en tant petit treball e perill se viu Curial com combate a Parrot de Sant Laydier, caualler de vint e cinch anys, tan gran com un jagant, fort e rebust pus que altre que fos en tot limperi, brau e ardit mes que un leo, en tant que en la plaça on ell era tot hom li feya loch e degu