Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/102

82

Curial y Guelfa.

han vençut; ala porfidia dela qual la Guelfa ris un poch e sis feren totes les altres. E com molt haguessen parlat, lo Marques parti e al seu palau sen ana. La Guelfa era algun poch confortada, e dix a Labadessa:—En ma fe plaer he haut de vostre somni; tambe he somniat aquest poch que he dormit axo mateix; aiustant a aço tot lo fet de la dona nua, la qual pensaua que fos la Duquessa acusada, e apres li dix ço que Sant March li hauia dit. Perque Labadessa dix:—Sus, senyora, leuats del lit e vengan totes les monges e façam processio e cantem Te Deum Laudamus, que Curial tot es nostre e es stat vencedor certament, e mossen Sant March, qui es leo, li ha aiudat. Perque la Guelfa se lleua tantost e axi com si mal degu no hagues, ana tan leugerament que no hauia obs que la tenguessen. E feta processio e gracies a Nostre Senyor Deu, torna cascuna a son loch. Moria la Guelfa de desig de parlar de Curial e axi fetes desar les altres monges e ella ab la Abadessa romasa sola, comença entrar en les noues. E jatsia ella sabes molt, no sabe tant empero que pogues cobrir la sua amor que portaua a Curial; en tant que Labadessa conegue que gran afeccio li hauia. E si dix:—Senyora, yous prech per aquell Deu queus pot trametre bon nouell deles coses que mes amats en aquest mon, quem digats veritat duna cosa queus demanare. La Guelfa respos que li plahia. Ab tant Labadessa dix:—Senyora, per totes vostres paraules, he conegut vos esser algun poch