Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/10

VI

CURIAL Y GUELFA

fortament ma curiositat y m'atreyan en vers lo codex madrileny. Creya qu' essent una novela original, com me semblá á les poques passades que vaig donar als fulls, havía d' esser digna pariona del Tirant, ab lo bon llevat de sava indigena que fá tan interessant la obra d' en Martorell. Sabia ademés que tota novela original de la Edat Mitjana, es una gran troballa, per la extrema escasetat del genre, no sols en les literatures peninsulars sino adhuc en les extrangeres. Les noveles que s' han escrit en aquell temps en Espanya se poden comptar ab los dits. Si á n' aquesta consideració s' hi afegeix la valua que tenen com documents psicológichs y socials, per quant retratan mes al viu que cap altra mena d' obres les costums y modo de pensar y sentir d' una época, lo llegidor se convencerá de que ma tria va esser bona y sortada.
La lectura del Curial, com d' aquí per endevant l' anomenaré, m' aná embadalint mes, á mesura que mes m' hi endinsava; y ben prompte los extrets, les breus apuntacions y les observacions fetes, constituhiren per sí soles un estudi revelador á la plena de sa importancia escepcional. Per sort de la novela y del publich, s' esdevingué que en la «Academia de Bones Lletres,» mercés á l' escalf catalanesch del meu amich sempre anyorat, D. Gayetá Vidal y Valenciano, llavors son President, s' iniciás lo pensament de publicar una Biblioteca d' escriptors de la terra nostrada. Me paregué que cap altre llibre havia d' oferir més d' interés que lo present pera dignament inaugurarla, si passás avant la idea, y ab aquelles notes y extrets, vaig redactar á cops y empentes, un modest treball crítich que fou llegit en la sessió de 14 de Desembre de 1891, ab alguns dels capítols més triats. Tant agradá á la nostra docta Corporació, qu' en la matexa sessió, precehint la proposta del President, s' acordá per unanimitat la impressió del Curial, votantse ademés una curta subvenció pera que jo pogués traure á Madrid lo degut trellat.