Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Dels sèus planyits se condolan
Sentíntlas eom aixis cantan:
-Desperta, fada encisera,
Als ays de nostres dolors;
Ton ausili la íló espera,
Ja qu' ets tu la Primavera,
Gentil reyna de las llors.
Mes ¡ayl qu' ella no 's desperta,
Y avansant lo VELL camina
Deixant detrás d' éll, deserta
La plana, tota cuberta
Com ab glassa blanca y fina.
Si es mortallavque arrossega,
lllortalla es per cert molt gran;
¿Qui al detrás d' ell la desplega
Damunt del camp que en va prega
Mentres lo VELL \a avansant?
Los camps, al vèurel, tremolen,
Las flors, al véurel, s' espantan,
Y las abellas que volan
Dels seus planyí ts se condolan
Sentíntlas com aixis canlan:
-Uesperta, fada encisera,
Als ays de nostres dolors;
Ton ausili la lló espera,
