Aquesta pàgina ha estat revisada.
La nina mes bonica
Que per l' entorn so veu,
Ne porta una faldada
De flor del taronger.
Dels jonchs de la ginesta
Son cos tè 'l balandreig ,
Sa cara la blancura
D' un borrallò de neu,
Son llabi es cirereta
Picada d' aucellet ,
Sos ulls guaytant per reixas
De fil d' or relluhent,
Blauets al mòn li diuhen
Que es pura com lo cel ;
Y aixís ab la faldada
De flor del taronger
Repica xinel-leta
Sen va vets lo torrent.
Tantost aprop hi arriba
Li surt un pageset ,
Pages que trist regava
Un camp de cigroners.
—Sols per una floreta
De las del taronger
Jo 't don' la tarongina
Del bell taronger mèu;
Quant li respon la nina
Cantant sonrihent:
—Prop dels tarongers del Ter,
