Aquesta pàgina ha estat validada.
Que ab marquesos passejava.
—¡Ay mon pare, lo meu pare,
Porteu me un cantiret d' aygua,
Que tinch la garganta aixuta,
Y la boca que m' amarga.
—¡Caballers, bons caballers!
Va cridar lo rey son pare,
Qui primer aygua li puji
Ne guanyará sa ma blanca.
Tots los caballers hi pujan,
Tots ab un cantiret d' aygua,
Mes quant arriban á dalt
Margalida ja espirava.
Sant Joseph junt ab la Verge
Y 'ls ángels l' anconsolavan,
Fins que va volar al cel
Una colometa blanca.
Ara dirán que 'l prólech es llarch, que no serveix de res..... que..... tot lo que vulgan, lo fet es que jo he umplert las páginas que volia, y que tinch lo llibre al meu gust, que era lo que tant desitjava
Serafí Pitarra.
