Pàgina:Cuentos del avi (1867).djvu/146

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Y escolten com sempre l'ona
Escumejant diu que no.

¿Perque donchs si tè corals,
Y riquesa, y brillant gloria,
Y forsa, y fins una historia
Plena de fets inmortals.
Al mirarses ab presents tals
No 's satisfá sa passiò?

¿Cóm no dòn gracies d'aixó
Al senyor que tant li dóna?
¿Perque 's queixa sempre l' ona?
. . . . . . . . . . .
Perqué l' ona es l'AMBICIÒ.