Pàgina:Cuentos de la bora del foch (1867).djvu/53

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Una font, duas fontetas
Tostemps hi tè per miralls,
Sols d' olor hi vol floretas,
No vol dalias ni cascalls.
 
Diu la nina a las ninetas
Tot parlantne ab greu dolor,
Que sens olor las floretas
Son ninetas sense cor.
 
Per las fonts, per las fontetas
Peixets d' or y de coral
Cercan de pa las miquetas
Qu' ella 'ls tira desde dalt.

Y las flors y las floretas,
Plenas de perfums y mel,
Van glatint sas besadetas
Com las d' un ángel del cel.

¡Ay Verge santa de Nuria!
Si ella un dia 'm dòna 'l sí,
A ton camaril te pujo
Un mantell blau de satí.

Será brodat per ninetas
Que hagin sufert per amor;
Per brodarlo, si m' estima,
Tinch madeixas de fil d'or.