diuen elles, i tot lo que fan, tant en la seva vida com en tots els seus actes, es una mena d'invocació per ell. Es, si's vol, un romanticisme especial: l'home aparenta estimació i despreci; estimació per fruir-les, despreci per atreure-les, i veurieu lo satisfetes que van quan porten el farcell a la presó quan un d'ells cau. Ha caigut, diuen elles d'haver sigut agafat, i ha sallat, quan surten de la presó. Quan ells són a la presó (el tinc allí dalt, diuen), no's descuiden mai de dur-los tot lo que poden, i quan són fòra també els donen tot lo que tenen, ajudant-los a embriagar-se i atiant-los al joc.
Els que tenen certa edat no són gens expansius: quasi sempre se'ls veu com capficats; no estan mai fixos en cap taverna: en tot cas a la porta, per mirar sempre qui ve d'amunt i d'avall del carrer.
N'hi ha molts de joves, que roben per un cinquanta per cent de vanitat, i, com he dit abans, n'hi ha que no són aptes i fan veure que són lladres sense ser-ho.
A les dotze del mig-dia solen dinar
