I, per acabar aquests quadros de miseria, diré que fins una pobra cega oferia les més repugnants obscenitats per trenta o quaranta centims, i a casa la cega hi havia un home que, per medi de la por, els feia donar gairebé tot lo que ella i altres desgraciades guanyaven.
No tinc el més petit dubte de que commouria a l'home més indiferent si li explicava les impressions que he tret d'aquestes afligidores excursions; aspectes de la vida que baten encara amagats sota l'indiferencia humana.
Allí, en aquelles mines de miseria, hi falten les exploracions de la civilisació. Mentres engalanades senyores formen associacions benefiques, tomboles, etc., amb l'unica deria de semblar carifatives, queda aquell barri en el més gran abandonament.
Allí s'hi recull, com aigues mortes, el solatge de la ciutat: ganduls d'ofici, lladres, maquereaux, tot hi acut, i, en mig de la més gran immundicia, la miseria confon a bons i a dolents per un igual.
