equivocació, varen agafar-lo i el van tancar al pati de la Gardunya. Allí fou víctima de la perversitat i de les obscenitats que s'hi feien; i de la manera que ell les descrivia feia escruixir al més indiferent.
—Allò va ser la meva perdició. Es a dir, perdició,—va replicar;—també sé moltes coses que vostè no sab.
Un que sempre mirava de reull i que tenia la satisfacció de conèixer totes les presons d'Espanya i algunes de França, després d'haver-me explicat atracos, assalts, que havia anat pel topu i un sens fi de maldats, com que m'havia dit moltes paraules del vocabulari, vaig voler-li dar una propina, i ell, amb un convenciment extraordinari, va dir-me:
—No, no li admetré pas. Jo pels diners no faig res.
Vaig quedar-me sorprès i avergonyit.
De cap manera podria excloure de la gent de mal viure an aquells sers que són un flagell de l'humanitat i que viuen de l'explotació inicua de certes desgraciades
