Sortosament rares vegades els nostres lladres arriben al crim per portar a terme les seves malifetes. No obstant, no retrocedeixen davant del més gros perill, tant per entrar com per fugir. Quantes vegades, i sobre tot pels barris de la ciutat vella, perquè allí es el lloc ont poden fer-ho, se deixen anar del terrat al pis que volen, escorrent-se per la corda del pou i saltant cels-oberts que ningú endevinaria que cap ser humà fos capaç de fer un salt de tanta llargada en una alçada que es un abim!
Aquests dos aspectes del robo, el topu i el brinca, són els més generals, incloent-hi 'ls que roben farga dels camps (roba dels terrats).
—D'un camp hi escarbat un nuvol, una llima, un safol de sedolla i dos rots. (D'un terrat he pres un llençol, una camisa, un mocador de seda i dos mocadors de butxaca.)
Hi ha home santé que té organisada una pandilla de xevalets (xicotets) de dotze a setze anys, que baix la seva direcció van per bordas de forata (cases de
