jecte de reprimir o quan menos de posar obstacles a la falsificació, vaig fer algunes observacions pera evitar part d'aquesta plaga; observacions que no dubto que's tindran en compte.
Ara bé: la segona part, l'anomenada del jungu fluix o tou, es la falsificació feta de fosa, valent-se com a sistema més practic de l'acruç, motllos de bronze, que resisteixen el calor de l'estany, plom, zinc i règul. Els que's dediquen an aquesta mena de falsificació també exploten el secret de fer una fortuna en poc temps, valent-se d'innombrables procediments calificats a sa manera.
Els expendedors del jungu fuix solen pagar les monedes: les d'una pesseta (galata), a ral (rumbi); les de dos pessetes o paselots, a dos rals, i les de duro, a una pesseta.
Solen dedicar-s'hi molta mena de gent, però especialment quinzenaris i tota la faramalla que'ls volta.
Deixaré de parlar dels diferents procediments de timos, perquè, ademés de
