xin amb les birolles que contenen l'expansió del metall, que fa que per la mateixa pressió quedin gravades dels costats, ja siguen inscripcions o ratlletes, tot això ha de ser fet per un manyà ben practic, perquè d'aquests detalls esdevé 'l perfeccionament. Doncs aquest tampoc serà tant desprès que no vulgui ser recompensat del risc a que segurament s'exposa. Ara afegim-hi que facilment els motllos s'inutilisen, una petita esquerda 'ls fa inservibles, la plata s'ha de refondre, i per lo tant minva; la gent que ha de tallar i fondre, força, etc; en fi, tota intervenció es interessada, i un perill constant de l'empresa.
Ja tenim la moneda encunyada, i per posar-la en circulació, qui d'aquesta gent ho farà per menos d'un 10 per 100? I la producció no serà igual que encunyant medalles, que poden fer-se lliurement.
Veus-aquí lo que quedaria de les cent pessetes: una perdua segura, deixant a part la questió moral i les conseqüencies de la justicia.
Amb lo que he dit crec que bastarà
