als quals daven cinc duros setmanals a cada un, perquè burlaven de debò (jugaven molt). M'hi presento, demano a l'amo i li dic que jo sol volia ser el valent de la casa. Em va contestar que m'havia d'entendre amb ells. «Doncs que surtin», vaig dir jo. «Torneu al vespre», va contestar-me quan me va veure tant decidit. Efectivament: aquells dos homes eren treballadors de la pedrera i van dir-me que a les males no volien compromisos i que ja podia quedar-me en lloc d'ells. Aixís vaig començar la meva carrera. Guanyava set duros setmanals. Que n'he guanyats de diners! Abans per les eleccions no'm baixava de trescents duros: ara tot això es mort.
Aquest home no tenia altre càrrec que subjugar a les victimes escamades del jòc que l'amo del cafè explotava.
Ademés del valent que intervé en les cases de jòc, hi ha'l ganxo i el papellona. El ganxo es el que va a buscar apunts (jugadors), freqüenta teatres, se passeja per la Rambla i entaula conversa amb els
