Un que, aturdit per la por més esfereidora, va cometre un repugnant i escandalós crim, a conseqüencia del qual va ser condemnat a mort, s'explicava de la seguent manera:
—La nostra carrera no es tant facil com la gent se creu: té moltes contres, sobre tot quan un home ho vol ser de veritat.
I, amb un aire de suficiencia, d'home que tot ho domina, que al seu entorn fins tremolen les fulles dels arbres, va voler-me explicar com havia arribat a fer tanta carrera (?).
—Treballava en una fàbrica. Aquell toc de campana dels dematins em feia tant fastic que quan me ficava al llit ja malehia l'endemà, i vaig dir-me a mi mateix: «Tu tens cap per fer altra cosa. Que treballin els burros! Com que a mi mai m'havia fet por res, vaig pensar que lo millor que podria fer fòra això que'n diem valent. Tirava la vara, la bola, l'espardenyot i l'àpit (fuet). La major part són ensenyats meus. M'entero de que en un cafè tenien llogats dos homes
