les ancores e tremettem al infant En Pere, qui era senescal de Catalunya e per son ofici regidor de la nostra host, e mossenyer Pere de Muncada qui era nostre almirall e a don Pedro de Xerica e a don Blasco de Alago qui era nostre senyaler e a don Joan Xemenez de Urrea e En Phelip de Castre e a mossenyer Joan de Arborea, Alfonso de Loria, Galvany de Anglesola, Acardic de Mur, Arnau Derill, mossenyer Gonçalvo Garcia e mossenyer Gonçalvo Diez de Arenoso; e quant foren tots en la nostra galera, demanamlos quels paria de pendre de la terra, ne en qual manera. E parla primerament el infant En Pere e dix: que daço mes ne sabien los homens de mar quels cavallers perque li apparia que deguessem haver nostre acort ab ells. E tots los altres digueren: que be deya. E Nos sempre femnos venir tots los comits e tots los dits consellers quens eren dats per regir en la mar, e diguemlos: ¿quels paria de pendre terra? E parla un dells qui era pus antich e dix, que li paria que a sancta Ponça deguesem pendre terra, hon ja lo rey En Jaume nostre tresavi la havia presa. E parla un altre e dix, que mes valia a la Porraça. E en aquest consell noy havia sino Nos e lo dit infant En Pere e En Michael Perez Çabata, e los dits comits e consellers. Axi que, acordam que mes valia pendre terra a Paguera que en loch algu de la ylla; e la raho era aquesta: que la plage era millor a treure los cavalls de les naus e dels uxers que nengunes de les altres.
E apres haut lo dit acort. Nos veem algunes gents ab armes, de cavall e de peu, davant Nos en la Palomera; e trametem mossenyer Gilabert de Corbera, e En Francesch de Finestres ciutada de Barcelona, per ço com eren assats abtes en los fets de la mar, quels diguessen que Nos nos maravellavem dells perque staven axi ab armes e feyen continent de defendre la terra; e axi, sis entenian a defendre o no. E los dits mossenyer Gilabert e Francesch se acostaren a les dites gents darmes ab una galera laugera. E diguérenlos les dites paraules reebut dells abans assegurament. E respos hu dells; que manament havien del rey de Mallorques de defendre la terra contra Nos e tothom E apres folos demanat si el rey de Mallorques era en la ylla; e dix hu que hoc. E tantost a poch instant respos un altre, e dix: — Lo rey de Mallorques es lla hon Deu vol. — E com los foren fetes altres interrogacions, los dits ho-
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/99
Aquesta pàgina ha estat revisada.
