Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/98

tres barons, cavallers e altres persones, de les quals en lo present capitol per avant es feta mencio, trobam quel nostre estol fo en nombre de cent e seze veles, de les quals hi havia xxii galeres, e erenne les set uxers grosses qui portaven cavalls, e vint naus grosses appellades naus de covent qui son de dues cubertes. E tot el altre navili era mijancer e menut, axi com al dit nostre passatge era necessari. E ab tot lo dit estol stiguem be cinch o sis jorns al cap vell, per contraris de vents, car no eren altres sino exalochs, migjorns e lebeigs. Estant axi despera un grob ab vent al maestre, e Nos veents aço, diguem quey partissem, e los consellers quins eren dats per regirnos en la mar, que eren persones assenyalades en la art de la mar, diguerem: — Nos, senyor, no fa partir daci, car aquest vent no es de aturada, car no passa sinoxx o xxx milles dins mar, e com nos haura en lo golf, per ventura poran venir altres vents quens gitaran en altres parts e destorbarnos han vostre estol. Perque, senyor, val mes esperar açi lo vent que no en lo golf. — E Nos, quins anuyavem de estar alli, diguem: — Anem en nom de Deu, car Nos havem bona fe en ell quens guiara. — E de continent fem dar vela, e tot lo estol nos segui. Pero axis segui com los dits consellers nos havien dit, car lo dit vent nons mes sino qualque xl o l milles dins mar, e quant vench lo vespre lo grop fon passat e lo vent nos manca. E axi tota aquella nit anam palpolejant; e lendema altre grop de pluja fo al dit vent, ens mes altres xl milles; axi que plenerament veem les muntanyes de Mallorques e la Dragonera. E en laltra espenguemnos mes avant per semblant pluja e vent que haguem, car tota vegada nos venia lo vent hora de vespres, e nons tenia sino hora del vespre o tro al vespre. Axi que, estiguem en aquelles mars tres dies. E al quart dia Nos ordenam que Nos primer e despuix tots los altres qui eren en les dites galeres remolcassen caseu una nau, e axis feu. E Nos començarem a remolcar la nau en que eren les nostres viandes. E per semblant manera ho faeren axi los altres. E tant nos avançavem de dia que aytant nos desavançavem de nits, per los contraris dels vents que feyen. E anant axi, al sisen jorn mogues vent al ponent, e encontinent fem arborar e metre veles alçades; ab tot el estol justat, hora de vespres, forn davant la Palomera ab les dites galeres de nostre estol a hora de vespres; e fermam