Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/9

'l Ceremoniós pretenía enganyar fins al cel y á sa propia conciencia.
Aixís, al menys, deu pensarho qualsevol que llegeixi ab un xich d' atenció las cartas familiars y la Crónica de aquest monarca que per sa insaciable cobdícia, per sa aparatosa devoció, per la inflexible fermesa de son geni y l' aixutesa esgarrifosa de son cor tant se sembla al rey Lluís XI de Fransa. Fins sa lluyta ab lo malhaurat En Jaume de Mallorca 'ns porta á la memoria la del monarca francés ab Cárles lo Temerari, duch de Borgonya, puig en abdós rivalitats hi veyem combatre l' astucia de la guineu ab la impetuositat del lleó y 'l valor caballeresch víctima de la perfidia calculadora. Per altra part, aquella gavia de ferro ahont feu tancar al pobre Infant de Mallorca dins del Castell Nou de Barcelona, 'ns recorda aquella en la qual estigué onze anys cautiu lo cardenal La Balue per ordre de Lluís XI en lo següent sigle.
En abdós prínceps s' hi troba la mateixa ostentació de creencias religiosas barrejada ab los excessos d' una crueltat refinada; abdos atropellan sens cap mirament totas las lleys divinas y humanas pera tirar á terra l' obstacle que 'ls fa nosa en lo camí de sa política ambiciosa; mes no solen atacar de front al enemich que 'ls destorba. L' astucia y la calumnia son poderosos auxiliars pera aquestos esperits inmorals y tortuosos quals insidias y paranys no es capás de preveurer l' enemich lleal que sols confía en sas llegítimas forsas y en la justicia de sa causa.
De vegadas prou coneixía 'l Rey En Pere que tots los sofismes de la dissimulació y totas las arts de la hipocresía eran impotents pera esborrar la sanch inícuament vessada. Llavors escrivía á sos més íntims familiars planyentse ab greu dolor dels falsos testimonis que la pravetat del mon li aixecava. Es de creurer que aquells qui 's veyan