França sen tornaren. E apres fet lo dit matrimoni, anamnosen en regne de Valencia; e per temps quis segui, haguem de la dita reyna quatre infants, ço es, tres filles e un fill. E les dues filles majors foren maridades, ço es, la una ab lo rey Frederich segon de Sicilia, appellada Constança, e mori en Sicilia, car noy visque molt la reyna; e laltra filla que hac nom dona Joana fo collocada de matrimoni ab lo comte de Empories cosin-germa; e la filla menor mori de edat de infantesa; e lo fill mascle que hac fo lo darrer infant que mori, que no visque sino un dia que fo nat. E la dita reyna mori apres pochs dias daquell part en la ciutat de Valencia en lo xvi dia de abril del any de nostre senyor Deu, mil trescents quaranta e sis.
Cap. 21 E es cert que com haguem fet lo dit nostre matrimoni, e erem en regne de Valencia. Nos aconsell del ditinfant En Pere, citam lo rey de Mallorques, car fort desplaya al dit infant com tant se laguiaba lo homenatge quens devia fer lo dit rey, lo qual se era molt perlongat, per favor que li dava lo archabisbe de Çaragoça. E aço procurava lo dit rey de Mallorques, per tal com se pensava que si en nostra cort lestrenyiem de fernos lo dit homenatge, e que ell lons negas, que per avant no hauríem affers. Perque, requerim e citam lo dit rey, a consell del dit infant En Pere, qui feu ordenar la carta de la citacio e requesta, segons la forma de les convinençes e infeudacions fetes antigament entre la casa de Mallorques, que dins temps cert, fos vengut a Nos per fernos lo dit homenatge, per lo feu del realme de Mallorques e dels comtats de Rossello e de Cerdenya. E apres alguns dies que fou feta la dita citacio, lo dit rey de Mallorques trames a Nos que erem en Valencia mossenyer Aznar de Mosset, per obtenir alongament del dit homenatge, la qual cosa Nos atorgar no li volguem, com nou trobassem de consell del dit infant En Pere, que la donchs tenia lo regiment de nostra cort.
E partint de Nos lo dit mossenyer Aznar de Mosset, lo dit infant En Pere ana en Castella, segons que dit es, e com fo tornat de Castella, Nos haguem ardit quel rey de Marrochs faea gran pertret e apparell de passar en Hespanya contra los reys Xristians; per la qual raho som regonexer forces de regne de Valencia, e especialment lo port de Denia, com se po-
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/73
Aquesta pàgina ha estat revisada.