tres vassalls dins la dita esglesia; e cavalcats en nostre cavall, qui era aqui, vannos mettre en nostra man dreta lo sceptrum, qui era molt bell de una rica verga dor, e en la ma sinistra un pom de or. E van posar entorn del dit cavall, ço es de cada part, sengles cadenes longues de argent per destrarnos, axi com era acostumat. E van pendre les regnes de nostre cavall los richs homens de Arago, e anaven pus pres de Nos, apres los prohomens de Çaragoça, apres les ciutats e viles de Arago. E com Mariano e Joan son frare, germans del jutge de Arborea, volguessen tenir llurs mans en les dites regnes, los richs homens de Arago vannos dir, que en les dites regnes no havien de tocar sino ells e les ciutats e viles de Arago. E Nos responguemlos, quels hi lexassen tenir o pendre, que bons sabia quey tenguessen, per tal com eren nobles persones e notables. E tantost jaquirenloshi tenir e noy contrastaren. E en les cadenes se van pendre per destrar prohomens de Çaragoça e del regne de Arago de una part, e los prohomens del regne de Valencia de la altra ab alguns de altres de Catalunya, que aqui eren venguts per raho de nostra festa. E axi partim de aquen molt honradament e ab gran solemnitat, e ab gran festa de bornadors e de taules redones, e de balls quis fahien en diversos lochs de la ciutat; e tornamnosen a la Aljafaria.
Cap. 11 E com som entrats dins la Aljafaria, que era encortinada e ampaliada dalt e de baix de mols richs draps de ore de seda e daltres, e les taules foren apparellades e meses, posamnos a manjar ab tots los damunt dits infant En Jaume nostre frare, prelats, richs homens, cavallers e altres. E aqui stiguem ab grans cants e melodies de diversos jutglars de nostra terra e diverses parts. E foren ordenats a servir a la nostra taula aquell dia, es a saber, lo infant don Jaume frare nostre, que aquell dia nos calça los esperons; En Lop de Luna que fos majordhom; En Joan Exemenez de Urrea quens porta la spasa davant: En Pedro de Luna, En Pedro Cornell quel acompanyassen; En Gonçalvo Diez de Arenos, quens portas nostres armes; En Ramon de Peralta e Nato de Foces quel acompanyassen; Joan Ferrandez de Luna quens apportas les viandes; Alfonso de Loria o de Xerica quens donas del vi; Perico de Muncada quens servis de pitxer; Gombau de Tra-
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/62
Aquesta pàgina ha estat revisada.