Nos en molts perills e en molts scandols quis podien esdevenir en nostra coronatio, diguem al dit archabisbe de Çaragoça que Nos per la poquea de nostres dies no podiem determinar qual carrera nos era mellor, ço es, lo anar, o lo romanir; e axi quens consellas lo mellor. E llavors haguem de consell per molts dies, per nostres consellers, entre los quals fon lo damunt dit Archabisbe ab nostres consellers, cavallers e ciutadans del dit regne, que Nos en nengun cas del mon anassem a Barcelona, ne partisssem de Çaragoça, tro quens fossem coronats en rey, per moltes rahons e condicions, de les quals no volem parlar, car serien longues de escriure.
Cap. 5 Ahut lo damunt dit consell e acort, faem nostra resposta als damunt dits infants En Pere e En Ramon Berenguer e als richs homens, cavallers e altres honrades persones de ciutats e de viles de Catalunya, que aqui eren vengudes, segons quens havien dat de consell, ço es, que en nengun cas del mon Nos no partiriem de Çaragoça, tro que fossem coronats en rey; mas, presa la corona real, Nos yriem a Barcelona, els fariem ço que deguesem; encara per aço moltes gracies, e que en nengune manere altre consell no pendriem, car aquell enteniem quens era pus profitos.
Cap. 6 E a aquest consell nos respongueren los dits infants En Pere e En Ramon Berenguer e el archabisbe de Tarragona, e diguerennos, que mal consell haviem haut, en tant com voliem mudar la manera dels tres reys antecessors nostres; car nengu dells no havien tal o semblant cosa assajada, perque no paria quey haguessem haut bon acort, que faessem statut novell; e vanhi moltes rahons allegar. Empero, Nos tementsnos de molts accidents contraris qui se porien esdevenir, diguemlos que axi voliem que fos, e que no sen devia aire fer. Perque, ells yrats e fellons partirense de Nos, e tornarensen en Barcelona. Axi que nengu de Catalunya no romas ab Nos, salvant En Ot de Muncada e En Ramon de Paralta. E segons que havem oit retrer, alguns havien ampres, que faessen parlament general en Barcelona; mas no vench a perfectio, per tal com algunes ciutats e viles de Catalunya, tements que a Nos no sabes greu, noy volgueren comparer.
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/58
Aquesta pàgina ha estat revisada.