Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/51

fet res per que degues usser perseguit, car en si havia lealtat e veritat. E com foren a Terol la dita reyna ab lo senyor rey nostre pare obtench quel feu pendre. E apres alguns dies lo dit senyor rey devallassen en lo regne de Valencia. E alli procehiren contra lo dit Lop e li faeren turments. E foli finalment dada sentencia de mort, ço es, que fou rocegat e penjat, com se dehia que ell havia fetes fatilleries a la dita reyna que no pogues infants concebre james. E fet aço lo senyor rey tremes commissaris en Arago contra los dits mossenyer Miquel Perez Çabata e mossenyer Garcia de Loriç. E encara se esforçava lo dit senyor, que Nos fossem trets de poder de mossenyer Miquel Perez senyor de Gurrea e mes en ma den Exemen Cornell senyor del Fexeri. La qual cosa lo Archabisbe de Çaragoça, qui havia nom mossen Pere Lopez de Luna (no perdent lo cognom de Luna per usser promogut en Archabisbe, com veya fer lo contrari per los qui son de baxa casa e no deurien fer;) e los dits mossenyer Miquel Perez Çabata e mossenyer Garcia de Loriç defeneren, e estaven tots pera morir per nostra vida e per nostra honor. E mossenyer Vidal de Vilanova commanador de Montalba, amant nostre be, vench a Çaragoça, hon era lo Archabisbe de Çaragoça, per darli a sentir com lo senyor rey volia cobrar Nos e nostre frare el infant En Jaume comte de Urgell, e trernos de poder del dits Archabisbe e cavallers, dient: que si en tot cas nos volia cobrar, que li ho poria vedar, com de dret null hom no poria tenir los fills contra voluntat del pare, ni de poder menys ho podien contrastar; axi, que veessen quin remey porien pendre que no fossem liurats Nos e nostre frare lo dit infant al senyor rey nostte pare, car siu urem, encontinent seriem morts, no per lo dit senyor nostre pare, mas per la reyna nostra madastre quins mezinaria, pus Nos fosem en poder del senyor rey nostre pare. Sobre aço haut consell, los dits Archabisbe, comanador e cavallers ordenaren, que los dits cavallers nos menassen prop la frontera del regne de França, si tant se fos que per força nos volgues tolre de llur poder. E per ço los dis mossenyer Miquel de Gurrea, Miquel Perez Çabata e mossenyer Garcia de Loriç empararense de Nos, e per fugir a aquella persecucio, ferennos anar a Exea; e apres pujamnosen en les muntanyes de Jaca, a fi que si el senyor rey nostre pare continuas contra Nos, nens vol-