Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/47

tro en lo mes de deembre apres seguent, e alli la dita regna hac el infant En Ferrando. E encontinent la dita regna madrastre nostra, ab aquells qui ley consellaven, tracta moltes e diverses persecucions nostres, segons ques segueix.

Cap. 40 Primerament la dita reyna, ab consell de dona Sancha de Velasco, qui era havia sua e era dona que sabia molt en lo consell de nostre pare, e de mossenyer Ramon Cornell, e de mossenyer Gonçalbo Garcia e de alguns altres quis forçaven a complaure a la dita reyna, e encare En Bernat de Serria, a qui fon acommanat lo infant don Ferrando, tractaren e metteren en obra, e encara se feu de fet, quel dit infant fo heretat de la ciutat de Tortosa, per donacio perpetual que li fon feta. E fonli donat titol de Marques. E a fer aquesta donacio dona favor lo infant En Joan honcle nostre, qui era Patriarcha de Alexandria, e archabisbe de Tarragona; e la ciutat de Tortosa defes tant com poch que no fos separada de la casa de Arago. E finalment per grans spaordiments que foren fets al poble de la dita ciutat de Tortosa e per corrupció de alguns majorals e regidors de aquella, quen prengueren dons e serveys, consentiren a la dita donacio, e prengueren lo dit infant per senyor natural, e de alli avant senyoreia la dita ciutat tro al dia de la sua mort. E apres lo dit senyor rey pare nostre feu donatio al dit infant don Ferrando de la vila de Alicant e de la vall Delda e de Novella e de Oriola e de Guardamar qui son en regne de Múrcia en prevey o perjudici propri nostre, qui haviem les rendes de la dita vall per donacio del senyor rey nostre pare a la provisio de nostre menjar edels de la nostra casa e de la ciutat de Albarrazi ab totes ses aldees.

Cap. 41 Efetes les dites donacions de tots los predits lochs, qui son claus de tots nostres realmes, lo dit senyor nostre pare, per aquelles maneres quel parech, feu fer sagrament e homenatge a tots los barons de tots sos regnes, de ajudar e mantenir lo dit infant En Ferrando en les donacions dessus dites. E tots hi firmaren, salvat mossenyer Not de Muncada, qui per prechs ni per menaces consentir noy volch, veent que allo era en gran perjudici nostre, qui esperavem esser rey apres la mort del senyor nostre pare, axi com per la gracia de Deu som stats.