pus poderosament se pogues combatre e levar del setge de Caller lo senyor infant. E per aquesta raho los dits richs homens e cavallers consentiren quel dit senyor sen anas en lo dit setge, e fo a xxiiii dies del mes de febrer quel hi entra; e trames a Vila de Esglesies als richs homens e cavallers manament, sots fe de naturalesa, que no lexassen la vila, ans la guardassen, e quels comanava la senyora infanta; de que hac gran dol entre ells, com se pensaven que lo senyor infant se combates, que ells noy fossen.
Cap. 27 Apres quel senyor infant fo en lo dit setge de Caller, acorda ques combates en la mar ab sos enemichs si sofferir ho volien; e feu apparellar xx galeres car les gents no bastaren a mes, que entre les galeres del rey de Mallorques qui sen eren tornades e les gents qui eren mortes, no sen pogueren mes armar. E lo xxv dia del dit mes, perque hac ardit que les galeres dels Pisans eren a cap de Carbona, y repujá en la sua galera e parti les altres galeres per richs homens e cavallers; e ab totes les xx galeres vench davant lo cap de Sencalia apparellat de batalla; e les galeres dels enemichs vengueren semblantment apparellades. E com foren a dos trets de balesta, nos volgueren mes acostar. E perque les galeres del senyor infant eren mal armades de gents del rem, no les podien seguir; mas totavia estigueren ferm. En lendema que fo a xxvi del dit mes, les dites galeres e veixells dels dits enemichs sen anaren a sancta Maria Magdalena, e aqui prengueren terra, e posaren lurs cavalls e altres companyies. E lo dit senyor infant exi de les galeres e hac son consell. E sobre aço que havia á fer fo acordat que tramettes xxv homens a cavall de la geneta, qui continuamen stiguesen entorn los enemichs per saber ço que fahien e llur captaniment, e que dos en dos a tres hores del dia e atres tantes de nit venguessen ab ardit cert al senyor infant. E finalment hac ardit que ells sen venien a Decimo qui es vila e aqui foren lo dia de Carnestoltes a xxviii dies del dit mes de febrer.
Cap. 28 Lo senyor infant veent quels enemichs eren tan prop car noy havia sinó xv miles, hac acort ab sos richs homens, cavallers e altres persones, que mellor era quels paras batalla e ques combates ab ells, que si entraven en lo castell de
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.