Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/292

no plahia per ço com la casa nostra Darago havia hagut molt dafany e dan per lo dit rey don Henrich, majorment que sen fos empobrida, voliali gran mal, e com ne hoia parlar, sen regirava e nou volgue consentir, e Nos per complaureu nou fem.
E vengut lo temps quel estol fon a punct de tot compliment en nombre de xxx galeres e xxiiii naus e daltres navilis, entre tots mes de lxx fustes, e mesos los viures e ja recullides les robes de tot hom, que no calia sino recullir cavalls e les persones, alguns mals consellers nostres, sobornats per los dits barons de Sicilia, desconsellarennos que noy anassem, dientnos com erem vell e per raho de la vellea, nostra persona no era ben disposta a sofferir treballs, ans era de repos, e que mudant layre terreny e les aygues hi poriem tantost morir en Sicilia, per lo qual consell nos faeren retraure del dit passatge e fem desermar lo dit estol, la qual cosa fo molt desplaent a la dita reina muller nostra, per ço com desitjava tornar en sa terra don era nadiva; pero hac hi haver paciencia contra sa voluntat, e pus viu quel nostre voler passat era del tot romas, suplicants molt humilment, que pus Nos noy enteniem a passar, que donassem nostre dret al dit infant En Martí fill nostre e seu, lo qual ella coralment amava, e Nos lan metem en esperança de ferho que temps esdevenidor; e com ella nou pogue axi tost obtenir, estechne consirosa, en tant, que per sobres de desig, ne mori en lany m.ccc.lxxv.
E morta la dita reyna, lo rey don Henrich de Castella nos requeri que la dita nostra filla donassem a son fill, e si nou voliem, quens desafiava; e Nos consyderants les grans despeses que haviem fetes per los fets dels genovesos e de Sardenya e per lo rey de Castella, de quen haviem venut y empenyorat tot nostre patrimoni o quaix, enhuiat dels mals e affanys e treballs, e considerants los grans serveys quens havia fets; recordam de darlali; e axi la li tremetem, mijançant linfant don Marti fill nostre qui la acompanya fins als mollons, hon personalment fo lo dit rey don Henrich, qui molt honradament la rebe en lany m.ccc.lxxvi, de la qual foren procreats dos fills, lo primer apellat Alfonso e laltre Ferrando.
En aquest temps mori papa Gregori, per mort del qual los cardenals elegiren papa apellat Urba, e per ço com nos troba-