Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/279

Aquesta pàgina ha estat revisada.

«Yo us he feytos aqui ajuntar per aver consell de vosotros: ¿qué vos paresce de haver palea con el rey Daragon qui assin como sabedes es cerca de nosotros e havemos por cierto que huy será en les partides de Oriola con su poder?»

E aquells qui eren ab lo dit rey guardantse los uns als altres, faeren senyal al mestre de Sentiago, que estava prop lo dit rey, lo qual era germa de dona Maria de Padela, quel dit rey tenia per amiga, lo qual se atrevia a dir mes que los altres son enteniment ho consell al dit rey de Castella, e respos e dix:

«Senyor gran tiempo ha que Dios ha fecho departimente entre la casa de Castella e la casa de Aragon assin que si del regne de Castilla se fazian quatre partes e dava la una parte dellas e daria la major gran tierra que no tiene Daragon e hom si fincaria grande Rey e sabe Dios que vos sodes uno de los tres reyes del mundo de christianos e si desia lo major no lo cuydaria mentir porque entiendo que vos senyor con vuestro poder deiades a hir al campo e parar vuestra batalla al dicho rey Daragon e hajades por cierto senyor que en este dia vos venceredes al dicho rey Daragon su poder e que seredes rey de Castilla e Daragon e si plaze a Dios apres Emperador de Hespanya.»

E com lo dit mestre hague acabada la sua resposta, lo dit rey de Castella giras als altres maestres barons, e cavallers que hac apartats e volch saber dells llur intencio; e tots loaren e affermaren en acabament tot ço quel dit maestre de Santiago havia dit; e lo dit rey de Castella, hoida la dita resposta del dit mestre e altres qui aqui havia fets aiustar, altes veus crida e dix: — «Hay aqui algun rapaç que tinga un pan?» — E dites les dites paraules vench un rapaç e portali un pa, e lo dit rey de Castella pres lo dit pa e dix aytals paraules o semblants:

«A mí semeia que vosotros todos seades de acuerdo que yo ponga batalla al rey Daragon de que digo en verdat que si yo tomase con mí los que el dito rey Daragon tiene en sí e los havía por mis vassallos ó por mis naturales que senes toto miedo palearia con todos vosotros e con toda Castella e ahun con