cual compte de Foix vench de continent ab molta companyia y bona y fo ab Nos al loch de Magallo hon Nos erem. Axi que, fom tots plegats y estavem en acort si yriem a Taraçona per parar batalla al dit rey de Castella, y aço en lo mes de maig en ques comptava lany de la nativitat de nostre senyor Deu m.ccc lvii. La cual batalla per Nos fou parada, hon eren ab Nos tots los barons, cavallers y altres en gran multitut. La dita batalla lo rey de Castella no volch esperar ne a aquella venir, pensant que Deu lin devia noure per ço com menava guerra injusta.
Y estants los affers dessus dits en lo estament que dit es, lo dit cardenal Guillem anava de Nos al rey de Castella y del rey de Castella a Nos tractant y parlant avinençes si per res ferles podia entre nosaltres dits reys; y aparech a Nos y a alguns altres de nostre consell quel dit cardenal se declinas dalguna cosa a la part del dit rey de Castella en favor sua, de que fo repres per lo dit compte de Trestamena. Mas apres diversos tractaments lo rey de Castella, qui nos gosa cambatre ab Nos qui li teniem batalla apparellada en lo dit loch de Magallo, segons que dit es, consenti que la dita ciutat de Teraçona vengues a ma de dit cardenal y que fos dada treua entre Nos y al dit rey de Castella de un any la donchs esdevenidor, sobre totes questions que fossen entre Nos y lo rey de Castella. (En los quals tractaments cabe lo noble En Bernat de Cabrera y altres que per Nos hi eren asignats) Y el dit cardenal tornans la ciutat a aquella part que ell conexeria que la degues haver. E com los fets de las questions dessus dites qui eren entre Nos y el dit rey de Castella se començaren a declarar y especificar, la part del dit rey de Castella allegava que devia esser conegut sobre la questio de la terra que Nos possehim en regne de Murcia, la qual, per sentencia arbitral del rey de Portugal, era ja estada ajutjada al senyor rey En Jaume avi nostre, ladonchs com lo dit rey En Jaume feu pau ablo dit rey de Castella que ladonchs era, per la cual pau li restituhi la ciutat de Murcia que tenia y possehia per just titot. Los quals lochs, qui al dit senyor rey en Jacme foren ajutjats, son Oriola, Guardamar, Elix y Crivillen y Alacant y la vall Delda y tota laltra terra qui es ultra Xexona vers Castella. Y es cert que la dita questio nos devia escoltar, car en lo tractament de la pau que
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/251
Aquesta pàgina ha estat revisada.