Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/233

cions y declaracions tocans los negocis generals de tots les habitants en la Illa dessus dita, segons que per les ordinacions y actes de cort es largament contengut en un libre ques feu lladonchs de la celebracio de les corts generals dessus dites. E licenciam les dites corts axi com aquelles que hagueren compliment y fi deguda. Y es cert que ladonchs com Nos erem en lo dit setge del Alguer, lo dit jutge Darborea vench a tractar ab Nos mijançant lo noble don Pedro de Exerica cunyat seu, sobre diversos affers de convinença entre Nos y al dit jutge faedora. Del qual tractament se faeren alguns capitols que foren fermats per nos e per lo dit jutge. Mas com som en lo castell de Caller tornam en altra tractament ab lo dit jutge y faerensi altres capitols, mijançant de nostra part mossen Francesch de Perellos y mossen Lop de Gurrea procuradors nostres, los quals foren fermats y jurats per los dits nostres procuradors y per los procuradors del dit jutge, estants en lo loch de sant Luri los dits nostres procuradors y los procuradors del jutge dessus dit, segons que de aquells capitols appar per cartas publiques quin foren fetas y fermades en poder den Bertran de Pinos secretari nostre. Y es cert que durants los dits tractaments la jutgesa Darborea, qui fo filla del vezcompte de Rocaberti, y son fill qui era primogenit del dit jutge, appellat Huguet, vengueren a fer reverencia á Nos, estants Nos en lo dit castell de Caller. E aturarenhi per molts dies, especialment lo dit Huguet, que tots dies era ab Nos e nos servia.
Mas lo dit jutge james a Nos venir no volch. E puix haguem tengudes les dites corts generals, y finats los affers que eren entre Nos y lo dit jutge, y haguem cobrat tot ço quens era estat rebellat y posada la Illa en estament, tractam del nostre partit de la dita Illa y tornarnosen en los nostres regnes daçamar. Axi que, fem regonexer tot lo nostre hostol y faem procurador y moneda y altres coses a la nostra partida necessaries. Y es cert que los procuradors nostres que haviem leixats en Barcelona y en la ciutat de Valencia, sabent lo fet de la nostra tornada, de quels haviem escrit y notat carrech, y fort congoxats, ensemps ab misser Bernat Dolzinelles tresorer nostre, tremeteren a Nos moneders y ço que mester haviem per raho de la dita tornada nostra. Y acordam ab tot lo