Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/199

hagueren noves ab hun home de casa nostra appellat Bort de Conçut quils reprenia dels affers de la Unio que habien feta contra Nos e volienlo matar y ell mettes dins lo nostre reyal y ells, ab tanta de furor que mes no pogueren, entraren dins, no contrastant que les portes del nostre real se tancassen contra aquella furor. Empero ells ab gran força de buçons esvahiren les cambres, y metent les espases per los seglits, cuydant quey fos lo dit mossenyer Bernat de Cabrera e mossen Berenguer de Abella e altres de Rossello quils eren fort odiosos. Mas nois hi trobaren, que tots sen eren anats com fo lo dit avalot de Murvedre. E com Nos, qui erem en la cambra del dit real, sobrel portal sentim aquest tan gran tabustol, isquem de la dita cambra e leixam la reyna ab alguns de nostra casa, y en especial ab mossen Pere de Muntcada e frare Joan Ferrandez de Heredia castella Damposta, qui apres fon mestre del orde, y venguem al cap de la escala de la gran entrada del dit real; y veemla plena de gent, e solament ab la espasa cincta, estant en lo porxo, mossenyer Pere de Muntcada y lo castella de Amposta diguerennos: — Senyor, exits, sino tots som morts! — E Nos responguemlos: — Exits vosaltres. — E lo dit castella calla. Mas mossenyer Pere de Muntcada no cessa de dir: — Senyor, exits! — E Nos entenents aquestes paraules, giramnos al dit castella, dient: — ¿Vosaltres tendretsvos per segurs si Nos exim? — Y ell respos: — Senyor, hoc. — E lahors giram la isquena e anam tro a la porta e diguem: — Romanga tot hom, que nengu nons seguesca. E comanvos la reyna: si aire era de ella, morits tots ab ella. — Per la qual cosa nengu ana ab Nos sino Joan de Lobera e Garcia Lopez de Catina uxers nostres, e Martin qui era nostre sobrecoch e Nicolau Lopez de Trissa qui tenia les claus de la nostra cambra e Gonçalvo de Castellvi, qui tenia lo peno defora, nons volgueren leixar ne desamparar. F aqui fonos dada una massa, e començam devallar e cridar: — ¡O traydors, a Nos, a Nos! — Y ells de continent, qui tenien les espases tretes, cridaren a una gran veu: «Vival rey, vival rey!» E Nos devallam fins al peu de la escala; e un de la nostra escuderia hacnos apparellat un cavall, en lo qual cavalcam, e altre per lo dit Gonçalvo qui portava lo peno. E tots aquells qui tenien les espases tretes cridaven entorn Nos: «¡Vival rey, vival rey!» Y en aquesta manera isquem del dit