Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/184

nostre enteniment que deguessem socorrer lla hon era major perill, car Nos vehiem que jas tenia lo toch per tot lo regne de Arago y que la dissensio era ja escampada entre ell, ymaginant que deguessem acorrer a Cathalunya, que no entras la dita dissensio y quens en anassem a la ciutat de Barcelona, car si aquella guardavem que no entras en la Unio sis faria tota Catalunya, poriem tenir y revenir tot lo nostre fet e poriem contrastar an Jaume de Montpeller de no fer nengu damnatge en la nostra terra. E haut aquest pensament, stants acompanyats de molts barons e cavallers honrats de Arago y de Catalunya, ço es, de mossenyer Michael de Gurrea governador e mossenyer Garcia Ferrandez de Castre justicia de Arago, e mossenyer Michael Perez Çabata senyor de Quadret e mossenyer Garcia de Loriç senyor de Torrellas e mossenyer En Galceran de Pinos; als quals responguem e diguemlos axi: — Vosaltres sots en debat quels uns tenits que Nos deyam anar en Arago, els altres que deyam socorrer e contrastar a nostre enemich En Jaume de Montpeller ques entrat o deu entrar en nostra terra; perque, Nos havem axi pensat, que mes val socorrer e anar en Rossello per contrastar al enemich nostre qui enten a gastar nostra terra, que no de present anar en Arago, car la dissensio que es entre Nos e als de Arago es sobre franqueses, privilegis e libertats, que dien quels haviem trencades; axi que, atorgantlos aquells tota vegada, cessara la dissencio; e ab lo dit En Jaume de Montpeller e ab los estranys qui ab ell son nou poriem fer axi, car ell volria cobrar e tolrens la terra que li haviem tolta, majorment que los demes de Rossello y de Conflent y de tota laltra terra que li haviem presa lo amen el desigen. — E quant Nos haguem parlat, tots los de nostre consell, axi los aragonesos com los cathalans, ho tengueren per bo. Aquests aragonesos son los dits mossenyer Miquel de Gurrea e mossenyer Garcia Ferrandez de Castre. E los dits aragonesos prengueren comiat de Nos e tornarensen. E Nos cavalcam encontinent e tornamnosne a jaure al Arbos; e com hi som, era ja lo sol post; hon cuydavem sopar e dormir alli. E haguem letres dels nostres officials de les parts de Rossello, que En Jaume de Montpeller era entrat ab gents estranyes de cavall y de peu en Conflent, y quel loc de Vinça sera ja retut, e aquell habia establit de gents sues. E legides