Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/175

que no volguem que la dita sor nostra passas per Rossello, mentre sen anava faemli apparellar dites galeres a la vila de Copliure que la sen portas de Lança tro a Laucata, e aqui li fos lo bisbe de Leyt e la menas a son marit.
Estant Nos en la vila de Perpinya per posar en bon estament los comtats que novellament eren venguts a nostre senyoria se esdevench que alguns singulars de la ciutat e ylla de Mallorques trametian per un home secretament letres an Jaume de Mallorques, en les quals li feyen asaber, que si ell trametia vers la dita ylla algun hostol hon ell fos sol, quel poguessen veure, tantost tota la ylla, qui desijaven mes que res la sua senyorie, li obeiria. Lo cual portador de les dites letres fo pres e a Nos menat en la vila de Perpinya. E Nos tenent consell sobre aço a tuicio de la dita ylla, veus que altre eguayt den Jaume de Mallorques se descubri, e fons denunciat en aquesta forma. Una dona savia e honesta muller de un qui era cap de crim dejus escrit vench a Nos, suplicant humilment que per amor de Deu salvassem vida e membres a son marit e a sos bens e ella dirnos hia ens revelaria algunes coses que tractavan contra Nos. E Nos salvamli vida e membres a son marit e a sos bens. E la bona dona dix, que alguns de la vila de Perpinya e de la terra de Rossello e de Conflent fahien forts malvats tractaments, per los quals Nos deviam morir en los quals tractaments son marit era consent e quaix cap e començament. E encontinent faem pendre lo marit de la dona e interrogantlo dels affers dixnos: que a tractament del dit En Jaume de Mallorques algunes persones de la dita vila devotes del dit En Jaume de Mallorques fahien tractaments aytals que Nos cavalcants per la vila, certs ballesters amagats en lalberch de un traydor, En Calloç, e en altres alberchs de alguns altrestraydors, davant los quals Nos deviem passar, nos tirassen ab segettes enerbades; e a colper, Nos ferits, que avalot de gent se levas, que prengues Nos e los nostres y que morissen incontinent; e si aquest tractament nos pogues fer que sen fes altre, ço es, que alguns ab claus falses obrissen les portes del castell de Perpinya, e que dins se amagassen per obriries portes al dit En Jaume de Mallorques axi com ho havien acordat; e les dites portes ubertes devien entrar certs homens guarnits, e ells entrants que sensenyorissen del