Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/146

re era nostra. Finalment Nos manam que continuassen de combatre; e faemhi aportar schales e pichs e altres aparellaments aytant cuytosament com poguem. E finalment donaren batalla a escut e a lança tan gran e tan estret, que la barbacana e la torre sesvehi, e meshi hom foch layus; e exia gran fum dessus. E los de la torre cridaren tots «;merce!» e faeren senyal de retre. E Nos manam que no fossen presos a merce, e per les arqueres calarensen tres que foren morts. Los altres que romangueren lassus com foren molt combatuts, reterense, e mossenyer Artal de Fosses quey combatia preslos a merce. E axirenne vius set, que faem tenir presos. Axi que la torre fon presa a hora de vespres, e faemli establir e tantost los de la vila de Copliure començaren a robar los ravals. Lo cardenal aquest dia estech aqui e la sua companyia ab laltra miraven lo combatiment de la torre e estavenne fort maravellats. E tornassen jaure a Elna aquest dia mateix.
Dissapte a xix de juny e diumenge apres fem continuar de tirar los ginys e de apparellar de combatrer los ravals a scut e lança. E los de la vila tiraven a la torre, que hagueren perduda, ab un giny gran e ab una brigola; e estavense strets, que aquest dia no exiren a palatiz de nenguna part.
Dilluns a xxi de juny la companyia que estava vers Portvendres, hon estava mossenyer Nicolau Carroç e lalmirall, apres dinar, sens manament nostre e sens acord e sens tot arnes de combatre, començaren a combatre la torre que es sobre los Preicadors, e poch a poch hi vench molta companyia, especialment hi vengueren homens de paratge tots guarnits quey apearen; e combateren la torre tan fortament que esvahiren la barbacana. E puix començaren a cegar la torre. E havien xxx homens, los demes Genovesos. E foren al combatre nafrats en les mans e en la cara, e veerense perduts e faeren senyal de retre. E puix encara foren combatuts una peça. E finalment En Nicolau Carroç per part nostra preslos a merce els salva la vida e membres. E tantost pujarenhi los nostres penons. E en aço era la hora de vespres. Puix vench veu entre la companyia que anassen a la vila; e començaren a combatre los Preicadors. E com Nos ho sabessem fons greu, car la hora era tarda, e voliem be vendar. E dix mossenyer Naemar de Mosset, que lexassem estar, que obra era que Deu feya, e ell la