per alguna manera del mon, que Nos venguessem ne deguessem venir a ades en la ciutat de Barcelona, mas tot dret que haguessem feta la via de Copliure ab tot nostre estol, car si Nos entravem en Barcelona, tots nostres affers anavem a perill de perdre e de torbar. E axi suplicarennos humilment e ab gran instancia per part llur, e encara quens digueren que a la reyna muller nostra plahia molt, jatsia que hagues desig gran de Nos a veure ens en suplicava. E puix lo comte de Terranova e als altres de nostre consell qui eren romasos en Barcelona diguerennos: que Nos en tot cars partissem daqui de continent e que noy prenguessem terra, mas que faessem la via de Copliure. E sobre aço dixeren moltes rahons, e Nos responguemlos: que segurament ells deyen molt be e havien acordat; e Nos mateix en Mallorques ho haviem acordat e es tora fet, mas nos podia fer per ço com no haviem diners de que poguessem pagar los cavallers e les companyies que eren ab Nos, a les quals era ja degut de llur sou, e affrontavennosen tant fort que no sabiem quey faessem; e per ço com Nos haviem perduts molts cavalls en la mar e molts cavallers, los quals podiem leixar en Barcelona, e nou fariem en altre loch, e ells nou lexarien si sabien morir, e seria gran alleujament; e aximateix que aquis forniria hom de moltes coses necessaries de que ara haviem fretura; perque, en tot cas convenia de entrar en la ciutat de Barcelona. Sobre aço hac molts rahonaments de cascuna part. A la fi diguerennos: que per nulla manera nos pensaven que aqui prenguessem terra, pus que axi eren venguts en descuyt, e quens tenguessem una pessa defora que apparellasen de fer solemnitat e festa gran de nostra venguda, e quens rebessen axi com se pertanyia. E Nos diguemlos que no calia ne voliem que ades nos en faessen altra solemnitat ne festa, car no la merexiem tro de tot haguessem acabada la execucio de les terres de Rossello e de Cerdanya. E ells daço foren molt pagats. E Nos, en una barca exim en terra e anamnosen al palau, sens que altra solemnitat no sen feu.
Apres que som en Barcelona los barons els cavallers e les altres companyies nostres nos demanaren paga del sou; apres nos demanaren quels pagassem les estimes dels cavalls que havien perduts; e encara, quels donassem accoriment, en altra
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/118
Aquesta pàgina ha estat revisada.