Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/98

aquest, entraren ben trecents servents molt be aparellats; e puix tota la cavalleria comença de entrar. Mas lo primer cavaller qui entra havia nom Marti Pereç de Pina; e puix apres tots los altres al pus tost que pogueren. E quant foren tots entrats, ajustaren se tots en hun lloch; e puix anaren avant; e feriren en la gran pressa dels Serrayns que s'eren ajustats en aquella carrera; si quels svayren els occiren tots. E axi anaren avant, tallant e occint Serrayns, tro al castell del rey que hom apella l'Al-Mudayna. E tota l'altra gent anaren a la ciutat, amunt e avall occint Serrayns; si que tot aquel jorn no faheren als. E cells qui s'eren recollits al castell dels Juheus reteren se al rey per fer ses volentats.
 E en aquest endemig e axi stant, homens de Tortosa atrobaren lo rey serray en un corral, e amenaren lo al rey. E lo rey livral al comte En Nuno, quil s'en amenas a son ostal. E demanaren li de moltes coses. Entre les altres, dixeren li quels fes llivrar lo castell de Al-Mudayna; e ell sempre trames hi sos missatgers, e aytantost fo retut. Puix dixeren li fes venir los catius crestians; e ell feu los venir; e foren cent huytanta. E quant foren devant lo rey, agenollaren se d'avant ell, e besaren li les mans. E el rey e cells qui ab ell eren ploraren de pietat dels catius que tan mal havien passat.
 Ab tot, lo vespre fon vengut e tuyt foren albergats en la ciutat; e los catius anaren s'en, cascuns ab los amichs; e foren mantinent desferrats, e reposaren se aquella nuyt; e erals be mester, que molt havien treballat aquell jorn. Mas en l'entrar ne al pendre de la ciutat no y moriren sino cinch crestians a peu, qui foren al vall atrobats.
 E quant vench lendema mati que foren llevats, anaren oir missa e puig tornaren se dinar. E quant se foren dinats, cascuns anaren per la ciutat, guardant e badant tot aquell jorn. E veren quants Serrayns morts per cases e per carreres, e per orts e per corrals, que gran feredat era sols de veure. E axi passaren aquell jorn. E quant vench lendema, hagueren llur consell: que si los Serrayns morts no gitaven de la ciutat ans que pudissen, que null hom no poria durar, ans havrien a desemparar la ciutat.
 Sobre aço, l'arquebisbe e els bisbes donaren mil jorns de perdo a tot hom que hun Serray mort gitas deffora la ciutat.