Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/89

exien fora de la ost, occien los, e prenien los; e feyals tot mal que fer podia. Si que hun jorn dona salt als servents qui eren exits de la ost; e scaparen li, e vengueren a la ost, e digueren com aytal Serray s'era ajustat ab Serrayns molts, e guaytava los camins, e occia, e prenia les gents que exien de la ost.
Quant aço hac entes En Guerau de Cervello e En Ferrando de Sent-Marti aparellarense, e prengueren lurs armes, e muntaren a cavall ab lurs cavallers entro a docents servents, e anaren s'en vers la muntanya; e axi trobaren se ab aquell Serray qui havia nom Fatilla e ab sa companya. Els Serrayns, com veren que axi eren sobrepresos, no saberen ques fessen, mas ques recollissen tots en hun puix. Els crestians pujaren los de tras, e enderrocaren los tots del puig per huna vall avall, si que tots moriren, que hanch non scapa nengu. E puix los crestians tornaren s'en a la ost alegres e pagats.
El rey feu manament als Serrayns paliers que anassen lla hon aquells Serranys eren morts e que li aportassen totes les testes; els Serrayns feren ho tot axi com lo rey ho hac manat, e aportaren ne per comte quatre centes e dotze. El rey feu les gitar en la ciutat ab los trabuchs, si quels Serrayns ne foren molt perduts; mas nos cuydaven que aquell Serray En Fatilla hi fos ab aquells. Si que hun altre serray de la ciutat, molt valent hom, se exi ab quaranta Serrayns que mena, e ana cerquar En Fatilla; e sabe per los altres Serrayns de la terra com li era sdevengut e que era mort.
Quant aquests hagueren aço oit, hagueren molt gran paor e volgueren s'en tornar en la ciutat: si que los crestians de la ost, aquella nit, exiren tantes de gens ques meteren en aguayt per molts lochs, que quant los Serrayns vengueren e volgueren entrar en la ciutat, los crestians los veren, e donaren los salt, e retengueren trenta-set, vehent aquells del mur de la ciutat. E scaparen los tres; e comtaren les novelles d'En Fatilla e dels altres; si que los Serrayns de la ciutat se tengueren tots per morts; per que despuxes nengu serray no exi fora la ciutat. E llavors lo rey feu establir la torre de les Lavaneres molt ricament, qui es sobre la mar, prop lo portal de Port-Opi hun miller, per tal que nengu no entrar ne exis de la ciutat que aquells no u vessen.