Ab tant anaren avant; e quant foren, encontraren se ab la ost dels Serrayns e anaren ferir en ells; si que la batalla fo molt gran e fort. E En Guillem de Moncada veu hun puig devant si, e conech que si los crestians podian pendre aquell, que tot llur fet seria guanyat, els Serrayns serien perduts; e si los Serrayns lo prenien, quels crestians havrien perduda la batalla. Ab tant partis de la sua senyera ab huna partida de sos cavallers, e ana ferir entrels Serrayns, si quels esvahi, e mal grat d'ells munta se per huna carrera amunt sus al puig.
E quant fo al puig, e los Serrayns veren quel puig havien pres, foren molt irats; e partiren se de llur ost ben dotze milia, e muntaren s'en vers lo puig hon En Guillem de Moncada era. E quant En Guillem de Moncada los veu venir, dix a sos cavallers:
«Barons, anats los ferir, e yo romandre aci ab sols hun cavaller; que, si lo puig podem retenir, la batalla havrem guanyada».
Ab tant los cavallers punyren vers los Serrayns, e anaren ferir en ells, si quels svairen e passaren ultra. Mas tanta era la gran pressa dels Serrayns que no pogueren tornar al puig a'n Guillem Ramon de Moncada; els Serrayns muntaren al puig; e En Guillem Ramon de Moncada quels veu venir volch los escapar, per ço com no era mes de ab hun cavaller. Mas no poch devallar a cavall, que la muntanya eras arrocada; e torna atras; e volch pendre altra carrera, mas los Serrayns lo soptaven tan fort de totes parts que nos poch deffendre. E pres hun colp en la cama ab cantera, quel peu li caech en terra; e puix occiren li lo cavall, e caech de tot en terra, e aqui mori.
El cavaller que aqui era, mentre quels Serrayns se combatien ab En Guillem de Moncada, defenças als mils que poch; e puix, quant viu que son senyor fo mort, scapa dels Serrayns; e malament nafrat al cap e en la cara torna s'en als crestians.
Al tant En Ramon de Moncada segui la senyera, e ana avant firent e tallant e donant de grans colps; el cavall encepega, e caech en la pressa qui era molt gran, e aqui mori.
