guardar. La dona feu cercar cavallers que la desenculpassen per batalla, e non podia trobar qui per ella se volgues combatre. E havia molts cavallers grans dons donats e gran honor feta; e en aquella saho tots la desconegueren.
Esdevench se que en aquella cort del emperador havia hun juglarets molt avinent hom. E quant veu que la emperadriu fo en preso e que no atrobava cavaller que la volgues desencolpar, fon molt irat, e ixques de la cort, e ana de cort en cort, dient com la emperadriu de Alamanya havien falsament reptada de aytal cosa; tant que vench lo juglaret en la noble ciutat de Barcelona; e presentas devant lo comte, e estech com á hom irat e despagat. Lo comte demana li quin hom era.
«Senyor, dix ell, yo son juglar; e son de molt longa terra vengut, per la gran nomenada que de vos he oyda llonch de temps ha.
-Amich, dix lo comte be siats vos vengut. E prech vos quem digats per que hi sots e per que stats aixi consiros.
-Senyor, dix lo juglar, si vos sabiets la raho, ja no us maravellariets de mi com son consiros.
-Amich, dix lo comte, prech vos que m'ho digats; e si yo vos hi puch aydar en res, yo ho fare molt volenter.
-Senyor, dix lo juglar, yo so stat longament en la cort del emperador de Alamanya; e ara falç llausengers han acusat a madona la emperadriu ab lo emperador, ab un cavaller qui es en la cort del emperador. Per que ell la ha mesa en preso e ha li donat terme de hun any e hun dia que haja atrobat qui la desenculpe per batalla de dos cavallers per dos, sino que la fara cremar. E ha ja passat sis meses, e no troba cavaller qui per ella se combata. Per que yo, senyor, ne son molt despagat, car molt es bella, e franca, e covinent, e de gran linatge, filla del rey de Boemia, e cella que ha fet gran be e gran honor a molts cavallers e a juglars. E null hom no pot dir mal d'ella. Mas, per enveja e per mal voler al rey de Boemia, e que aquells que la han acusada son dels pus honrats homens de Alamanya, null cavaller no la gosa deffendre, per paor d'ells.
-Guarda, dix lo comte, que sia veritat aixi com ho dius.
-Certes, dix lo juglar, que vull perdre la testa si aixi no es».
