E aytantost aquells ixiren del aguayt ab llurs senyeres esteses, e anaren ferir en la reguarda de la ost dels Serrayns, hon era Miramoli. E feriren tant poderosament, que tota la squena de la reguarda hon era Miramoli romperen e amenaren a mal.
Quant Miramoli e los altres Serrayns veren aço, cuydaren que aquells cavallers haguessen esvaida tota la ost, e que fossen passats per mig, e que llurs gents fossen desbaratades. E Miramoli comença de togir ab totes ses gents, e los crestians donaren al dos, encalsant e matant, tro a Ubeda, huna richa ciutat hon se recolliren los trenta milia. Mas Miramoli fogi, que nol pogueren aconseguir, car era be encavalcat. E los crestians asetiaren la ciutat e prengueren la per força; e moriren hi xixanta hun milia Serrayns, menys les fembres e les infants. E aço fo a 16 dies ans del mes de joliol, y en l'any de Nostre Senyor 1212.
Puix anaren avant, e conqueriren de Serrayns: Calatrava, Alcors, Pedra-bona, Tholosa, Bonas, Alforat, Vilques, Malagon, e Pocerna, e Alcaras. Totes aquestes viles e ciutats guanyaren aquella saho de Serrayns, e poblaren les de crestians.
Quant lo rey de Castella e el rey de Navarra e tota la gent hagueren vist lo portament del fet de armes, e la prohea el ardiment del rey Pere d'Arago, e saberen lo fet dels trecents cavallers e dels docents ballesters a cavall que havia tramesos en la reguarda dels Serrayns, digueren e atorgaren que, per Deu e per aquell eren stats vencuts los Serrayns, e havien guanyada la batalla. Per que, lo rey d'Arago hac lo preu de la batalla e del fet de armes e de cavalleria de aquella batalla.
Quant hagueren desbaratats los Serrayns e conquestes moltes ciutats, viles e castells, lo rey de Arago e los altres reys de Spanya s'en tornaren cascuns en sa terra. E axi com lo rey d'Arago s'en tornava en Arago, ell troba cavallers Francesos e Anglesos e Alemanys, e moltes d'altres gents que venien a la batalla; mas molt se foren tardats. E vengueren devant lo rey, e demanaren li del fet dels Serrayns com era ni com no. E ell respos los: que nols calia mes avant anar, quels Serrayns eren stats desconfits e morts per los reys de Spanya. «Mas yo, dix lo rey de Arago, no y son stat, que ja era stada feta la batalla abans que yo fos alla.
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/44
Aquesta pàgina ha estat revisada.