Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/372

vigares, de totes coses que havia fetes abans de la guerra e de les altres que feu apres, tro al dia de sa mort. E axi li feren testimoni en poblich sermo lo guardia dels frares menors e frare Galceran d'amunt dits. E quant lo rey se fo comfessat de lots sos peccats be e complidament e devoto, giras a lo guardia d'amunt dit, e dix li axi:  «En guardia, totes les gents de ma terra e d'altres moltes m'han mes en fama que yo son stat tots temps mal crestia, e especialment ara com defenia ma terra al apostoli e al rey de França, que, segons mon semblant, me feyen tort gran. E yo be conech e atorch, que son estat molt peccador e he fallit contra Deus, e hanch null temps nol reconegui sino ara; e son tants los peccats de tot hom, que hom se deu pensar e reconexer en si, que no es digne de rebre tant honrada e nedea e preciosa cosa com es lo cos de Jesu-Crist. Per que yo son aquell qui u pens e reconech be. Mas he fe e sperança en Deu que ell me havra merce. E si per ventura yo son tengut pus e pus indigne que null altre hom de rebre lo cors de Jesu-Crist, per raho de aço que les gents dien de mi, prech vos que, abans quel cos de Jesu-Crist aportets, que us ne anets a vostre monestir e que façats especial oracio a Nostre Senyor Deus, que yo, qui indigne son vers ell mes que null hom, que no degue rebre lo seu cors precios, que ell, que sab mia volentat e de tot hom, vos en degue mostrar algun seny al vesible o no vesible, en guisa que puxats esser cert».
 Quant lo rey hac dites estes paraules, respos lo guardia d'amunt dit tot plorant, axi:  «Senyor, per los senyals que hom mostra de fora coneix hon lo cor e la volentat de dins moltes vegades. E nos, senyor, qui aci som devant vos, per les obres que havets fetes de alguns dies en ça e per les paraules que havets dites a nos, conexem be que Deus vos havra merce sens tot si; car be vehem quin cor havets envers ell; e crehem sens falla que puxats rebre lo seu cors precios. Empero yo fare vostre manament, axi com m'havets dit e pregat».
 E mantinent quant aço hac dit lo guardia, partis devant lo rey e vench s'en a son monestir, e feu tancar les portes de la sgleya, que nengu no y romas sino ell e sos frares; e feu dir missa del Sent Esperit; e puix cascu de aytants frares com hi havia, que fossen preveres, dixeren ses misses privades, en que