Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/349

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tots los cavallers e tots en la ost a Besalu ajustats; e huna nit, a no sabut, que ferissen huna companya de cavallers en la ost dels Francesos; e mentre los Francesos corrien de aquella part hon los cavallers havrien ferit, quels servents, qui eren ben quinze milia o pus, se acostasen al mur de Gerona; e cascuns dels servents aportasen hu de aquells sachs de farina e gitassen los al peu del mur, e puix que s'n tornossen. E aços podia fer lleument ab la ajuda de aquells de lla dins; e lo faeren.
 Quant lo rey de Arago hac estat alguns dies a Estalrich a aquestes coses a ordenar, hun dia, ço es assaber lo dia de la festa de sent Berihomeu, mentre ell se anava deportant en son cavall, gran mati, per huns plans qui son sots vila d'Estalrich, veneh tost hun missatge devant ell, qui era porter seu, per nom En Esteve de Oseta. E dix li axi?

 «Senyor, albixeres me donats, que bones noves vos aport. -Digues, dix lo rey, ço que saps; de part de Deu, que tu les havras. -Senyor, ço dix lo porter, sapiats per cert que yo parti esta nit qui passada es de Barcelona, a ora de miga nit; e com yo parti, eren vengudes e arribades trenta galeres de la armada de Cecilia ab En Roger de Lluria qui es almirall, e les ha amenades. E son les millors arreades que altres que hanch fossen vistes en nengunes ports. E devien ne venir nom se quantes encara, qui eren romases de tras, per llevar bescuyt e vianda; per tal com aquestes galeres han estat sobre mar hun gran temps, e han despesa la vianda; car sapiats per cert que peça ha que foren vengudes en esta terra, mas mentre venien costejant la ribera de Napols, e de aquella encontrada passaren devant huna ciutat, e no volgueren retre la vostra lau ne clamar a vos per senyor, e destroyren tot aquell lloch, e cremaren be tres jornades de terra tot en torn; e han guastat tot lo principat de Taranta; e han fet tant de mal a vostres enemichs, e han tan guanyat ab ells, que no poria esser dit ne asmat. E aquestes noves son certes, e crehets ho be per veritat».
 Quant lo rey d'Arago hac enteses estes noves, fo molt alegre e pagat; e punyi lo cavall dels esperons, e menal hun poch pel pla, e feu be semblants de hom alegre. E ab tant anas dinar. E quant se fon dinat e hac dormit hun poch, no triga