Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/330

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ferien en aquella armada; e que aytant los valia ques gitassent en mar; que nengu no poria escapar per res, si ho feyen. E axi los almiralls del rey d'Arago d'amunt dits veren y conegueren que no porien res fer, e tornaren s'en a Barcelona. E quant hagueren estats en Barcelona tro a quinze jorns, tornaren hi altra vegada per aquell cap mateix; e hagueren sabuderia que la armada del rey de França era ajustada axi com d'abans, e tornaren s'en envergonyats a Barcelona. E a cap de dies tornaren hi altra vegada, e pres los axi com ja havets oyt. Per que alguns homens de Barcelona, e majorment lo poble que axils veyen anar e tornar tot dia, e no feyen res, maldeyen los, e metien los en fama que En Ramon Marquet e En Berenger Mallol havien presos diners del rey de França e eren logats que no ferissen en la sua armada.
 E quant los almiralls del rey d'Arago d'amunt dits hagueren enteses aquestes paraules e que esta fama corria contra ells en la ciutat de Barcelona, hagueren gran reguart. E hagueren llur acort entre si: que mes los valia morissen ab bon nom, que si tan mala fama se seguia contra ells. Per que ordenaren que, si ells als no podien fer, e que si sol eren ab dos galeres, si devien ferir en l'armada del rey de França ques quels en preses, e que null tems no tornassen en Barcelona, pus huna vegada ne fossen partits, tro que ferit hi haguessen, o fossen tots morts, o guerrejasen ab llurs enemichs. Ab tant, com vench hun divendres a vespre, los almiralls del rey d'Arago ab llurs mariners, ab llurs ballesters e ab llurs sobre senyals, recolliren se en les galeres, e partiren se de Barcelona: e vengueren s'en aquella nit devant Sent Feliu de Guixols; e dexaren de tras l'armada del rey de França major, e puix trameseren huna barcha armada per espiar si la armada major del rey de França se era tota ajustada axi com d'abans. E hagueren sabuderia per la dita barcha: quel rey de França havia triades de la sua armada vint e quatre galeres, en les quals havia mesa tota la flor de la sua armada, axi com dels millors mariners e ballesters que ell hagues en la armada; e aquelles vint e quatre galeres, que s'eren apartades entre Roses e Sent Feliu e que volien anar a Barcelona.