vosaltres. Agraich vos molt ço que dit havets, e son be pagat vostre. Ara, es esdevengut que, en aquest fet que es entre nos, som nos de la huna part, e puix tot lo mon de l'altra. En la qual, jat sia que hagam pres hun poch de dan, a la fi, si a Deu plau, nos tornara en honor e en gloria de mi e de tots vosaltres e de tot hom que sia en ma terra; car si perdem en aquest fet, cell qui menys hi perdra sere yo, llevat la desonor. E quan a mi, tota vegada tench en ma ma de fer aquell plet que yo vulla ab los Francesos; mas guart a vosaltres e l'estament de la terra, que no seria bo ne profitos. E yo, barons, no son sino hun cavaller. E entrels altres, sim pot romanir lo cavall e les armes, aytan ben cuyt vivre de cavalleria com nengu qui hic sia; mas no seria bon cuydat ne bon pensament aquest a vosaltres. Por que, pus que tan be ho havets dit de paraula, yo us ho agraeixch molt, e grayr vos ho he molt mes si en obra ho metets. E no es enteniment meu que altra força vos ne faça; mas, si fer ho volets, que u façats, e si no que us ne lexets. Mas, si u fets e si res me romar, ço que he em romandra partire tots temps ab vosaltres. E pensats vos de aparellar ab vostres cavalls, que yo us dare e us quitare en aquella manera; e vosaltres ne pasarets be, e es acostumat en Catalunya tots temps. En breus dies, pus despertats men havets, sere ab vosaltres. Mas entretant fare aparellar galeres e alguns quins defenen la ribera de la mar, si venien aquelles dels Francesos. E vosaltres yrets vos en; e fets ço que vigares vos sia. Mas tench per bo, si vosaltres ho conexets, que bo seria que estigats los huns a Estalrich qui es prop de Girona a cinch llegues, e los altres a Besalu. E axi porets correr dia e nit, e fer mal en la ost dels Francesos, salvant que no dich gens que aventurets lo fet, tro yo puxa esser ab vosaltres».
E quant lo rey hac dites aquestes paraules, ells li reteren grans gracies. Ab tant lo rey aparella de quitar los cavallers; e aparellaren se tots, e anaren se vers Estalrich. E aqui trameseren N'Ambert de Mediona ab xixanta cavallers armats e ab dos milia servents que estiguessen per frontalers a Besaldu, e los altres richs homens e cavallers romanguessen a Estalrich. E faeren venir molta vianda de Barcelona, e estigueren aqui en frontera, e feyen aqui tots dies molt bells ardits; e corrien tots dies tro sus en les tendes de la ost dels
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/326
Aquesta pàgina ha estat revisada.